A taula 15 i moltes ganes de tastar vins i passar-s'ho millor.
Vam començar amb un Rupestris 2011 de Pardas. Xarel·lo i malvasia molt ben treballats per un vi que no para de crèixer, llarg, untuós i amb una acidesa elegant. "Molt diferent dels vins blancs que prenc habitualment."
Tocaven bombolles roses amb el Rosat Trepat de Carles Andreu. "Però els caves rosats no eren dolents? Aquest m'agrada molt".
Les bombolles petites i l'elegància del pas per boca del Torelló Brut Nature Gran Reserva 2008 van exemplificar perfectament el que s'espera d'un cava amb un envelliment llarg. "És que no em cansria mai de beure'n d'aquest cava!", "Jo tampoc!".
Em van demanar que els portes un vi negre jove i a taula els vaig servir un Heus 2012 recent embotellat. Fresc, golós, molt viu i amb la calidesa i el taní jove que li pertoca a un Empordà de l'any directe dela vinya i l'ínox, amb aquelles notes de iogurt que tan m'agraden. "Sorpenent!", "Que diferent, dels Costers del Segre que bec habitualment!"
L'Edetària Dolç 2007 tancava el tast amb dolçor i nervi, tot seduint a les copes i els que les bevien. "Tremendo!" , "Amaga'l que em farà mal!"
A taula moltes preguntes sobre vinificacions i moltes converses creuades sobre els vins tastats moltes o una vegada. I un racó de la taula, el dels representants de l'ajuntament on les copes es buidaven més de pressa, que no es pugui dir que els polítics no són eficaços.
Gràcies a Lo Disbarat per l'acolliment, i a Laia per les fotos i l'organització.
I ja ho saps Mongai, quan vulgues tastem de nou. Salut!