Continuàvem amb l'Orígens 2011 de l'amic Josep Rofes. Ara la garnatxa i la carinyena tocaven la bóta i ens oferien un perfil més clàssic. "Així és cosí dels Vermuts Rofes? Doncs bons vermuts i millors vins!"
Amb el tercer vi fèiem un homenatge a Joan Assens i els vins d'Orto. Amb el seu Orto 2011. Mitad ciment , mitad bóta, un Montsant de socarrel. Caràcter, tipicitat i tota la legenda de les Singularitats per un celler que ha marcat una abans i un després a la DO.
D'un vi per ampliar públic a un Montsant més profund el Dido 2009 de Sara Pèrez a Venus La Universal. Dens, pur i tocat per les àmfores per conservar la fruita, un vi en transformació constant. "És bo i és diferent!", "Què llarg!És molt saborós!".
El darrer vi va ser el Finca l'Argatà 2010 de Joan d'Anguera, un vi de finca que ens explica moltes coses: tinta xina, cremós, regalèssia, mineral, un festival de sabors. "Que bo!", Quina variació de vins que hi ha al Monsant! I el tenim aquí a tocar"..."Aprofiteu-lo" els deia jo.
Ja us comentava que el tast va acabar amb festa grossa. Oi, que endevineu per a qui era el regal?
Salut companys, gràcies Montsant, gràcies Vilaseca!
Fins aviat,