Tot parlant dels vins que hem pres per Nadal a la radio

  http://carta.radioarenys.cat/?in=2011-12-27-18-10&out=2011-12-27-18-28

Tot preparant els vins de Cap d'Any ....

Bones Festes! 

Primer agraïr Cal Joan que ens va cedís les instal·lacions per fer el maridatge. 

Segon felicitar als 22 participants del tast per començar el cap de setmana d'una manera tan divertida com valenta.

Maridar Sushi i vins pot ser un esport entre d'aventura i risc.

Sense pors ni vergonyes Tast&Casa va triar 6 vins per maridar amb cinc peces de sushi. Així amb combinàvem cada Maki, Ura-Kami, Futomaki o Niggiri amb dos vins. 

L'objectiu  del tast no era tant trobar el vi "perfecte" per cada tipus de sushi, com descobrir a títol personal de tots els que èrem al voltant de la taula quins vins  s'adeien més amb aquest tipus de menjar. 

I sobretot gaudir de tot plegat.
Posats a fer salts al buit, tot i que els canons diuen que els millors vins pel suhi són blancs, vam escollir dos vins rosats, un amb bombolles, i un vi negre per intercalar entre el Riesling, el Gewürztramminer i el Savignon Blanc.

I ara el maridatge: 

 

Primer vi: Portell Rosat Trepat Fermentat en Bóta, potser el nas més divertit dels vins catalans d'aquests any, senzill, elegant i llaminer; en boca rodó amb un punt golós i final sec, perfecte per donar entrada al Maki de Salmó. A taula feien cara d'estar gratament sorpresos.

.Segon vi:  Dr. Bürklin-Wolf Wachenheimer Riesling 2009. Riesling biodinàmic alemany de Plaffz, ple de pomes verdes, llima i un puntet carbònic, molt fresc. Amb aquest segon mos al Maki de Salmó i primera mossegada al Maki de Tonyina. A taula primers símptomes de satisfacció important.

Tercer vi: les bombolles mariden molt bé amb el sushi, netegen la boca i  deixen la llengua alerta pel menjar. Agustí Torello Brut Trepat Reserva i un tros de Maki de Tonyina primer i  miquetes de Niggiri després. Un del maridatges més ben trobats. A taula ja costava fer-los callar i que escoltessin.

Quart vi: per molts primera experiència amb un Gewürtztramminer alsacià.En aquest cas un Gewürtztramminer Metz Frères 2009. La màgia del gewürz no falla mai. Prèssec madur, mel i espècies, aquell pebre , i la sensació de volum
 que acaba amb fiblada mineral, perfecte pel Niggiri i encara més per l'Ura-Maki amb la crema de formatge. A taula encisats, gewürstramitzats ...

Cinquè vi: qui diu que els vins negres no van amb el sushi, és perquè no sap triar-los. Divendres vam servir un Amaranto Sangiovese 100%, biodinàmic amb poca fusta, que en la seva lleugeresa, flors i suau intensitat va ser una de les estrelles del tast. Tocava el Futomaki però alguns ja ens havíem fet un embolic. A taula ... a taula ja volien organitzar un viatge a la Toscana.

Sisé vi: arribava l'estrella del tast Comte Lafond Sauvignon Blanc 2010 Sancerre, tota la força del Loire  i la tradició dels vins blancs francesos.  Les nostres garnatxes blanques s'hi acosten molt, però encara ens falta una mica. A taula unanimitat s'ho havien crospit tot i ara tocava repassar els vins que havien agradat més a cadasqú. Estàven contents. Ja era això.

I per postres un regitzell de Daifu Mochi de té verd, maduixa Mascarpone i aranyons que vam prendre amb vins dolços de Can Sais, la garnatxa negra, les Panses del Mas de la Caçadora, el Moscatell Dolç de Torres i la Mistela de  ....

Una vetllada, didàcticai engrescadora que va acabar més enllà de l'hora de les bruixes. Quan vam marxar el trepat, el sangiovese, el gewürz i el riesling no paraven de ballar amb la sauvignon blanc i les geishas ....
 

El maridatge de vins sempre és complicat, però el de vins amb sushi encara més. 

Divendres Tast&Casa oferirà un tast on cercarem el millor acompanyant per cada tipus de sushi. 

N'hi haurà 5 tipus diferents per tant proposarem 5 vins, i alguna sorpresa. 

Riesling, Gewurzträmminer, Sauvignon Blanc, algun vi negre exòtic i un espumós seran els escollits. 

Quins? S'admeten apostes. Dissabte us donarem tots els detalls. 

De moment aneu fent boca. 

A partir del gener encetem una Volta a Catalunya per D0's amb els membres del grup de tast de Torrelles del Llobregat, Atortas tast. Des del Tast&Casa els hem dissenyat un recorregut en quatre etapes per les diferents Denominacions d'Origen del Principat.

1ra Etapa sortirà de la DO Alella, Sprint Especial a DO Pla del Bages i Arribada a DO Montsant
2na Etapa inciarem el recorregut ala DO Catalunya, Meta Volant a DO Costers del Segre i Sprint Final la DO Empordà 
3ra Etapa Do Tarragona, Crono de Bombolles a la DO Cava, i final d'etapa en pujada Hors Categorie a la DO Priorat
4ta Etapa rodarem per la DO Penedès, a la DO Conca de Barberà tindrem l'escapada del dia i el fi de festa el farem a la DO Terra Alta.

Obrirem ampolles per tastar la tipicitat de cada zona, les varietats que li pertoquen i vins dels cellers més representatius. 

Per anar fent boca i escalfant aquí teniu la llista dels vins de la primera etapa:

DO Alella: PAnsa Blanca (Marques d'Alella) i  MArfil Blanc (Alella Vinícola)
DO Pla del Bages: Blanc de Picapolls (Mas Oller), Abadal Picapoll (Abadal) i Petit Bernat (Mas Oller)
DO Montsant: Blanc d'Orto (Orto Vins), L'Heraví Rosat (Vinyes d'en Gabriel), Finca L'Argatà (Celler Joan d'Anguera).  

Preparats, llestos ........ 

Dissabte una colla d'amics van estrenar el Tast&Casa  a Pacs del Penedès. Onze ex-companys de facultat es trobaven per fer una arròs -que de ben segur va ser deliciós- i van voler fer un tast de vins abans de l'apat. Dit i fet, cap a Vilafranca!

Tots erem vinguts una mica de tot arreu: Vic, Sabadell, Canet ... i algú em sembla que de força més lluny, Alemanya, oi Joan Anton? 

Després d'uns quants mails decidin vins i nombre d'ampolles vam optar per fer un tast de 3 vins -un de cada color- i un cava. 100% Penedès, total 4x2 ampolles, una pel tast i una altre pel dinar.

El lloc, la Masia de la Muntanyeta, estava envoltat de vinyes. Taula gran plena de copes, vins en fresc, fitxes de tast, diferents llevataps, decantador...i sobretot ganes de passar una bona estona i compartir vins i converses. 

I quan hi vam ser tots les ampolles van començar a fer: BLOB!

Amb el Giró 2/Celler Giró Ribot/Giró blanc 100%/1 més de bóta/8€  vam parlar de vinificacions primigènies i senzilles, el camí més curt del cep a la copa. El tast del vi blanc ens va servir per parlar de glicèrics, acidesa, pastisseria, recorregut en boca i un munt de coses més ... El tast just encetava.

Parlar de Penedès és parlar de grans rosats i el Ros de Pacs/Pares Baltà/Cabernet- Merlot-Sirà/fermentació aturada per augmentar la dolçor/5€, ens va servir per parlar de maceracions, extraccions i un ventall de sabors diferents. "...Si tanques els ulls sembla un vi negre..." comentàven amb encert a taula. El Ros de Pacs no és un rosat piruleta, sap mostrar estructura i una bona acidesa, sense menystenir aquell punt golós que li han robat  a la fermentació. 

El Pas Curtei 2009/Celler Alemany i Corrió/Merlot 85%-Carinyena 15%/13 mesos de bótes noves i seminoves/12.85€, demanava pas i deixeu-me que us digui que va arribar abans d'hora. Li falta afinament en ampolla, té molt camí a recorrer i està massa verd, encara no hauria de ser al mercat.Tot i això és un vi amb molt potencial i ens va servir per intuir el que pot arribar a ser un bon vi negre del Penedès. Si ho haguès sabut no l'hauria triat. Un vi de garatge que hauria d'haver-se quedat més temps a la cotxeria.  

Sort que amb el Brut Imperial de Reixach Baques/8€ vam superar les expectatives seves i meves, un tros de cava. Macabeu, Xarel·lo i Parellada amb un esplèndid envelliment de 42 mesos, bombolles fines i tranquil·les, per regalar-te en boca un núvol de carmel arrodonit amb una acidesa impecable, persitència i gust llargs, molt llargs, deliciós.

I pel camí moltes preguntes, que si temperatures, mares gruixudes i primes, bótes noves i excessives, d'on venen els tanins?, quan aguanta una ampolla oberta?, preus i ampolles, premis i guies, recomancions vàries, vam parlar de molts vins, el perquè del trist èxit dels lambruscos, com guarir-nos de la Riojitis tot situant el vins catalans allà on els correspon per la seva qualitat, els problemes de màrketing i distribució .... Bé un parell d'hores que van donar per molt.

Tot plegat vam deixar que parlessin els vins i noslatres només ens vam afegir a la conversa. 

Després de la conversa potser no èrem millors, o potser sí, però els 11 que al final van ser 13 i el que obria les ampolles ens ho havíem passat d'allò més bé.

De moment a can Tast&Casa ja hem encarregat un parell de caixes de Brut Imperial perquè no ens en falti ni a casa ni als tasts.

Gràcies David, Dani&Dani, Joan Anton ... i a tota la colla per la vostra companyia.

Salut,
     

*Un viatge que comença el vespre abans palplantats al carrer enmig de la Torre de Fontaubella tastant amb Josep Rofes la garnatxa  del Montprior encara per pulir. Magnífic inici, més genuí impossible*“Orto” correcte en grec, en llatí,el neixament d'un astre, el sol que surt per Orió . Moment idoni per fer tasques a la terra. El sol que surt a les etiquetes dels vins.

 Un dels sols que il·lumina el Montsant: Joan Assens i els vins d'Orto.

-“Naltros no hem creat res. Només continuem!” Joan , Jordi i dos Josep Mº, quatre amics i tres famílies. Pagesos de no sé quantes generacions, hereus de l'herència familiar, estimen, valoren i treballen el seu llegat a parts iguals.

 -“Has d’acceptar el que tens i el que et toca, i així et guanyes el seu repecte i el seu favor... Que plou poc abans de la verema, no passa res, el vi serà diferent i punt. que es pensen que és la vinya, un hivernacle? Els vins han de ser diferents cada any"

Vinyes velles, arrelades a la història del Montsant, del Masroig. 

Vinyes vives amb intervencions mínimes, vinyes fortes, sofertes, estimades i generoses en la qualitat del seu fruit escadusser. 

-"L’argil·la els dona vida aliment i aigua, i l’argil·la les ofegarà". Tot té un principi i un final.  

 Trepitjant la finca del Palell, gratant les fulles per trobar-hi el pel. En Joan ens fa un master de garnatxes –negra, roja, peluda, tintorera-. "L'aromàtica, l'elegant, la vermella, la que té estructura". El proper cop que torni porto gravadora, ho juro.

 Clar en les exposicións, de verb nerviós, un remolí a les mans, sabi en el missatge, divertit en la paraula. Magistral. 

 “Carrolls” -quin privilegi tastar carrolls de Palell directes dels ceps, ara ja madurs, un viatge iniciàtic-, “Colgats”, vinyes dels rebesavis, alambics alts com campanars, amistat i vides paral·leles. Mitologia i novel·la.

 I ara hiper-realitat: “Cada Singularitat ens dóna dues bótes” entre 500 i 600 ampolles, faves comptades, feu números.

- “Hem d’aprendre a viure amb el que tenim”  Filosofia en temps de crisi.

- Diuen que és impossible fer un monovarietal de Picapoll Negre.

 -“Hi ha cellers que fallen perquè no s’estimen el fill que han de tenir”  és la seva manera d’explicar-nos que hi ha qui cerca un model de vi determinat independentment del raïm que té. I per fer això no escolta la terra, arranca, replanta, retoca i perd el nord, el sud i el que faci falta.

 “Ens hem venut els  morts” Contava Porcel de qui es venia les terres heretades. 

 “Aquestes terres no te les puc vendre. No són meves, mon padrí les va donar a mon pare i en ell el seu., i el que no has comprat no t’ho pots vendre. I si m’ho tornes a demanar no et vendre el raïm i et quedaràs sense vi.” Li espetacaven a un gran de la comarca a una finca de La Figuera. Un Espectacle de resposta.

 “Amb tot raïm pots fer un vi, el que ell et dóna, no el que tu vols”. En Joan està imparable.

"Dies fruita, dies fulla, avui és un dia mineral ..." Lliçons de calendari biodinàmic, i nosaltres ens fem una pregunta com carai hem aconseguit sobreviure amb dignitat sense saber a quin dia vivim? Fil a l'agulla entre el 6 que erem, dos dies després, ja sumem 8 calendaris. 

 -“Passem per la meva Coma i después anirem a l’Iglú” Cares de poker, que fa cantant a Antònia Font?

 Dins la Cooperativa del Molar, el Montsant plora llàgrimes d’or. Som dins d’un núvol d’oli del raig, i enmig de l’olor: plàstic. Som dins s’Iglú

Ses coses no són fàcils per ningú
dins aquest iglú tan descomunal,
ple de calabruix,
tanta llibertat,
tanta magnitud.

 Orto vins ocupen un espai dins la Cooperativa del Molar, tancat amb plàstics fins dalt  la nau, “Iglú descomunal”, per crear i mantenir l’atmosfera i temperatura idònea per les seves vinificacions, “ses coses no són fàcils per ningú”.

 Ple de dipòsits, bótes, aparells de refrigeració, premses a mig montar, copes decantadors i els seus vins. “Ple de calabruix”

 En Joan continua oficiant, obre aixetes de l’ínox, emplena copes de blancs sense filtrar, tèrbols, immensos   “Tanta llibertat, tanta magnitud”.

Entre els assistents, un convenciment:”Som d’Orto, ens hem fet d’Orto” Ens estant passant per l’adreçador i en volem més.

 -“50% sis mesos en mares i l‘altre meitat  6 mesos en bóta. Un Montsant dels d’abans. Quan el vam presentar a la plaça del poble ens el treien de les mans”

- “I ara comencem amb el Palell. Trobeu el Ginebró?. Sentireu com puja pel clatell i s’us enrampa el cap, és elèctric. Lo nostre gintònic” Escarafalls de plaer, ulls closos, caps en moviment.

 -“I ara el Picapoll. 170 anys d’història familiar amaren aquest vi ... t'agafa per la mandíbula i et puja cap amunt” Nassos clavats olorant fort, xarrups llargs, delit a les llengües ...electritzats.

 Per un moment les parets de l’iglú tremolen. Som en un somni? I arriben els nens cansats de jugar, ens fan tocar de peus a terra. En Joan murri riu. “T’has d’estimar el fill que tens” .


I entremig alguns dels "secrets" d'Orto: fermentacions eternes capricioses, "No tenim pressa", ni peus de cuba, maceracions llargues que atemperen les extraccions, el mateix temps de fusta per cada singularitat per valor-ne l'envelliment i poder fer un seguiment, fustes amb tres o quatre vins ... 

Mica en mica estirem el fil d'Ariadna que ens explica el com i el perquè, no sé si som prou llestos per copsar-ho tot, no cal, bevem i xal·lem. 

Tastem la suavitat contundent.Tradició ben entesa, la  innovació de ser fidels a uns principis ben entesa i sensibilitat.

 -"Veremem durant dos mesos i mig, passem per les finques dues i fins i tot tres vegades. Vinifiquem bocoi a bocoi. Amb una galleda el raïm pel vi, a l'altre, les panses pels dolços. Aquí s'aprofita tot."

"Segons el dia de tast, una Singularitat guanya a les altres s'ho reparteixen, no sabem perquè, en un altre vida ho estudiarem"

Quatre socis, tres famílies, una Singularitat per soci, un vi monovarietal de cadasquna de les finques més especials. a par t de les ja esmentades  tene La Carrerada -carinyena- i Les Pujoles -ull de llebre-. Tothom treu pit, tothom content: "Jo tinc la millor Carinyena", "El meu Picapoll és el millor", "L'Ull de Llebre és el meu", i "No trobareu cap Garnatxa Peluda com la meva". 

Competitivitat sana, sostenible.      
 L'Iglú torna trontollar, els nens tenen gana. Cotxes i Cap el gamatzem del MAsroig. Ens firem una mica. "Companys, no hem tastat els dolços, emporteu-vos aquests ..."

El viatge pel País d'Orto s'acaba, en marxem tristos però més savis, si res més no, marxem amb part de la seva història dins unes ampolles. 

Les paraules d'en Joan encara ens bullen al cap. 

I al cos una sensació que només té un resum:

Gràcies!  *I un consell: porteu la gravadora, paga la pena.