Tast&Casa va ser a al barri de Fort Pius per fer un tast llargament esperat. Taula llarga i una llista de vins més que important, els 11 Magnífics de l'aniversari de la Ruth un ball de 5 parelles que va donar molt joc i encara més plaer. Vetllada llarga i moltes copes damunt les estovalles. Festa grossa!
Obríem el tast amb dos vins rosats pells de ceba, aquells vins rosats clars amb tons salmó, que ens donen un vins menys golosos, més lleugers però carregats d'acidesa i intensitat. En vam tenir dos molts exemples un directe de la Provença el Chateau Saint - Maur l'Excellence Rosé 2011 molt fresc i un bon exemple de com agraden els vins rosats a l'altre banda dels Pirineus i a punts molt concrets del Fort Pienc i el Paral·lel. "Com m'agraden aquest rosats!" Dèia el cuiner.
El segon rosat pell de ceba venia de la DO Penedès un Coma Romà Rosat 2011 amb base d'ull de llebre que ens va regalar una boca molt cremosa i un final persistent amb notes de fruits secs, avellanes. Potser un dels vins més elegants que he tastat darrerament, una troballa de la Festa de Presentació de la Guia de Vins de Catalunya 2014."Aquest me l'apunto!"
El tast va anar endavant amb dos vins amb bombolles molt reivindicatius.Els Argiles de Mas Bertran, vins escumosos del Penedès. Mas bertran va ser un dels primers cellers en abandonar la DO Cava. Caves amb criances llargues i una presentació d'escàdol. Sumoll 100% l'Argila Rosé 2010,un altre pell de ceba a taula, aquest ple de perles roses. Un cava valent que recupera un dels raïms més maltractats de Catalunya i que dóna uns vins frescos i minerals, més enllà de la sorpresa un escumós important. I l'Argila 2009, Xarel·lo 100%, elegant amb notes d'envelliment, bombolla treballada i una intensitat poc habitual en el mon del cava. Molt viu, potent i amb recorregut. "Què diferents!"
Tocaven vins blancs i volíem contrasts. Directes a l'Empordà per tastar un dels Macabeus més interessant de la zona, el Gelamà Macabeu 2012, un prodigi de cremositat, intens i madur. Com ens agrada el Macabeu!"És que és diferent!".
Anàvem forts i era el moment de tastar una de les joies de la corona l'Edetària Blanc 2011, Vinari D'Or i Millor Vi Blanc de la Guia de vins de Catalunya 2013. Garnatxa blanca de vinyes casi centenàries, una bomba d'acidesa i mineralitat que en paraules del seu elaborador, Joan àngel Lliberia, travessa el paladar com un transatlàntic de frescor. Extraordinari, potent i elegant.."Sembla un vi negre, quina força!"
Teníem dues parelles de vins negres, els subtils i delicats, escollits per obrir paladars a nous registres, i els potents. Anem pels primers:
AltaRoses 2011, una de les novetats de la temporada. Garnatxa Fina i delicada del Celler Joan d'Anguera de Darmós al Montsant. Un vi lleuger, però molt intens en el que l'acidesa i la regalèssia soprenen i encisen. La força de la biodinàmica i l'avantguarda dels vins catalans es donen la ma i ens emplenen la copa de delit assegurat pels paladars curiosos. "Soprenent!"
El Trepat Negre 2011, de Carles Andreu ens porta els tresors de la Conca de Barberà resumits en un vi que ha marcat un abans i un després en la història del Trepat. ataula debat sobre quin dels vins agradava més, d'això es tractava. Trobar sabors i textures nous. "Mmm... hem descobert un raïm".
Carinyena a tope de l'Empordà amb el Camí de Cormes 2007, elegància, maduresa i fuetades balsàmiques i minerals tal com li correspon a una de les grans carinyenes. Esplèndid! "No li trobeu tofe?" Deien a taula, bon senyal!
El Teixar 2010, de Vinyes Domènech estrenava premi Millor vi de la Guia de Vins de Catalunya 2014, i la Garnatxa Peluda de Capçanes seduïa tothom a taula. cremós elegant. Un vi que té la virtut de no confondre la complexitat amb l'estructura i que des de la subtilitat t'explica un paisatge, una manera d'entendre la vinya i el vi de Joan Ignasi Domènech marca tendència. "Rotundament bo!".
Amb tant excel·lència no podíem tancar el Tast dels 11 Magnífics si no era amb un altre gran vi, d'un gran home del vi com Joan Asens i el seu Dolç Orto Negre 2010, les millors panses de la DO Montsant fan un vi que va més lluny d'un vi de postres.
Molt bon vi, millor companyia i bones menges per una vetllada molt intensa. un recorregut per vins catalans, amb intenció i #ViFelicitat garantida.
Salut i per molt d'anys Ruth!
* I una altre volta a veure si els virus et són més propicis. Què tal el Rosat de Garnatxa Peluda?
Obríem el tast amb dos vins rosats pells de ceba, aquells vins rosats clars amb tons salmó, que ens donen un vins menys golosos, més lleugers però carregats d'acidesa i intensitat. En vam tenir dos molts exemples un directe de la Provença el Chateau Saint - Maur l'Excellence Rosé 2011 molt fresc i un bon exemple de com agraden els vins rosats a l'altre banda dels Pirineus i a punts molt concrets del Fort Pienc i el Paral·lel. "Com m'agraden aquest rosats!" Dèia el cuiner.
El segon rosat pell de ceba venia de la DO Penedès un Coma Romà Rosat 2011 amb base d'ull de llebre que ens va regalar una boca molt cremosa i un final persistent amb notes de fruits secs, avellanes. Potser un dels vins més elegants que he tastat darrerament, una troballa de la Festa de Presentació de la Guia de Vins de Catalunya 2014."Aquest me l'apunto!"
El tast va anar endavant amb dos vins amb bombolles molt reivindicatius.Els Argiles de Mas Bertran, vins escumosos del Penedès. Mas bertran va ser un dels primers cellers en abandonar la DO Cava. Caves amb criances llargues i una presentació d'escàdol. Sumoll 100% l'Argila Rosé 2010,un altre pell de ceba a taula, aquest ple de perles roses. Un cava valent que recupera un dels raïms més maltractats de Catalunya i que dóna uns vins frescos i minerals, més enllà de la sorpresa un escumós important. I l'Argila 2009, Xarel·lo 100%, elegant amb notes d'envelliment, bombolla treballada i una intensitat poc habitual en el mon del cava. Molt viu, potent i amb recorregut. "Què diferents!"
Tocaven vins blancs i volíem contrasts. Directes a l'Empordà per tastar un dels Macabeus més interessant de la zona, el Gelamà Macabeu 2012, un prodigi de cremositat, intens i madur. Com ens agrada el Macabeu!"És que és diferent!".
Anàvem forts i era el moment de tastar una de les joies de la corona l'Edetària Blanc 2011, Vinari D'Or i Millor Vi Blanc de la Guia de vins de Catalunya 2013. Garnatxa blanca de vinyes casi centenàries, una bomba d'acidesa i mineralitat que en paraules del seu elaborador, Joan àngel Lliberia, travessa el paladar com un transatlàntic de frescor. Extraordinari, potent i elegant.."Sembla un vi negre, quina força!"
Teníem dues parelles de vins negres, els subtils i delicats, escollits per obrir paladars a nous registres, i els potents. Anem pels primers:
AltaRoses 2011, una de les novetats de la temporada. Garnatxa Fina i delicada del Celler Joan d'Anguera de Darmós al Montsant. Un vi lleuger, però molt intens en el que l'acidesa i la regalèssia soprenen i encisen. La força de la biodinàmica i l'avantguarda dels vins catalans es donen la ma i ens emplenen la copa de delit assegurat pels paladars curiosos. "Soprenent!"
El Trepat Negre 2011, de Carles Andreu ens porta els tresors de la Conca de Barberà resumits en un vi que ha marcat un abans i un després en la història del Trepat. ataula debat sobre quin dels vins agradava més, d'això es tractava. Trobar sabors i textures nous. "Mmm... hem descobert un raïm".
Carinyena a tope de l'Empordà amb el Camí de Cormes 2007, elegància, maduresa i fuetades balsàmiques i minerals tal com li correspon a una de les grans carinyenes. Esplèndid! "No li trobeu tofe?" Deien a taula, bon senyal!
El Teixar 2010, de Vinyes Domènech estrenava premi Millor vi de la Guia de Vins de Catalunya 2014, i la Garnatxa Peluda de Capçanes seduïa tothom a taula. cremós elegant. Un vi que té la virtut de no confondre la complexitat amb l'estructura i que des de la subtilitat t'explica un paisatge, una manera d'entendre la vinya i el vi de Joan Ignasi Domènech marca tendència. "Rotundament bo!".
Amb tant excel·lència no podíem tancar el Tast dels 11 Magnífics si no era amb un altre gran vi, d'un gran home del vi com Joan Asens i el seu Dolç Orto Negre 2010, les millors panses de la DO Montsant fan un vi que va més lluny d'un vi de postres.
Molt bon vi, millor companyia i bones menges per una vetllada molt intensa. un recorregut per vins catalans, amb intenció i #ViFelicitat garantida.
Salut i per molt d'anys Ruth!
* I una altre volta a veure si els virus et són més propicis. Què tal el Rosat de Garnatxa Peluda?
RSS Feed