Dissabte al migdia vam estrenar el Tast&Família. En un menjador i vora el foc, entre sofas i cadires erem 10, una família completa més una parella d'amics. Com veieu a les fotos teníem al davant sis ampolles de tot tipus i colors i moltes copes. Però sobretot curiositat i ganes de passar una bona estona.
El recorregut estava dissenyat per conèixer varietats. Els vins convidats no van decebre a ningú.
Em vaig permetre l'originalitat d'obrir el tast amb un vi negre. Les primeres copes van ser per un Sargantana 2010, vi negre de trepat 100%, de la Cooperativa de la Serp, que vam comparar amb un Roura Brut Nature, 100% trepat. D'una tacada vam agermanar Arenys, Alella, la DO Cava i vam picar l'ullet a la Conca de Barberà. Ja teníem el primer raïm.
A continuació una de les estrelles la Garnatxa Blanca d'Orto, DO Montsant, un vi profund, intens que va esborrar el record de les antigues garnatxes blanques dels vins de Gandesa a més d'un pariticipant del tast. Èxit rotund, un dels millors vins que he probat en temps. no em canso de repetir-ho. Dos raïms.
Començàvem amb els negres. Tocava una garnatxa negra però a darrera hora em va fallar el proveïdor. Cap problema, vam obrir un Monastrell 100% de Juan Gil, per netejar la imatge dels vins de Jumilla. I parlar dels orígens "almogaverians" d'una varietat que és present a tot l'Arc Mediterrà excepte a casa nostra, que vam còrrer arrencar-la, va tenir molt d'èxit el perquè a Austràlia i Nova Zelanda l'anomenen Mataró. També vam voler recuperar l'orgull comarcal reivindicant l'excel·lent Mataró Dolç d'Alta Alella. Tres raïms.
Corrents cap al Priorat per tastar una de les carinyenes que estant posant aquest raïm en boca de molta gent i en moltes copes, Les Clivelles de Torroja de Jordi Aixalà. Tremenda i esmolada fuetada de mineralitat, frescor, gerds i romaní. Les copes encara tremolen. Per molts dels assistents la primera carinyena de la seva vida. En el record d'altres, les begudes a peu de carretera tornant de viatges mesetaris. Sorpresa i satisfacció a parts iguales. Quatre raïms.
Si vam començar originals, el final va ser més agoserat encara vam tancar el tast amb un rosat, un de molt especial: el Rosat 2010 de L'Heravi, la meva darrera ampolla d'un vi ja esgotat arreu. Amb el rosat ens vam saltar els vins monovarietals i bevíem un cupatge de garnatxa i sirà.Síndries, maduixes i notes dolços, que en boca tornen més complexes, pell de taronja i molta persistència. Un vi que convida a la reflexió, i la sorpresa que després de tot el que havíem tastat un vi rosat fos una de les estrelles del tast. Sis raïms
I, per estrelles totes les que conformen la família F. als qui només els puc agraïr el magnífic tast que vam gaudir plegats.
Salut,
Si vam començar originals, el final va ser més agoserat encara vam tancar el tast amb un rosat, un de molt especial: el Rosat 2010 de L'Heravi, la meva darrera ampolla d'un vi ja esgotat arreu. Amb el rosat ens vam saltar els vins monovarietals i bevíem un cupatge de garnatxa i sirà.Síndries, maduixes i notes dolços, que en boca tornen més complexes, pell de taronja i molta persistència. Un vi que convida a la reflexió, i la sorpresa que després de tot el que havíem tastat un vi rosat fos una de les estrelles del tast. Sis raïms
I, per estrelles totes les que conformen la família F. als qui només els puc agraïr el magnífic tast que vam gaudir plegats.
Salut,
RSS Feed