Aquest cop el Tast&Sorpresa va ser per Tast&Casa. Aprofitant el bon dia Mireia&Friends havien decidit convertir el Tast&Casa amb un Tast&Terrassa. Una decisió més que encertada.
Obríem el Tast&Raïms Autòcotns amb un Josep Foraster Blanc del Coster 2012 i el seu 90% de Macabeu de vinya vella amb un toc de Garnatxa blanca de vinya jove. Fruita al nas i en boca dolçor i acidesa. El sol lluia i els vins també. "Que fresc, té molta fruita!"
A continuació un Rupestris 2011 de Pardas una festa de xarel·los i malvasia, gras i amb una acidesa molt golosa. Anàvem complicant les explicacions amb el treball de mares i els ous de ciment de Pardas. Primeres rialles i encara no havia aparescut el Senglar. Tampoc vam oblidar-nos de mencionar el Collita Roja i Miller's Crossing. "Quina acidesa!", "Al nas no diu gaire, però en boca que intens!"
Després de Conca de Barberà i Penedès, visitàvem la Terra Alta per tastar la complexitat del Via Edetana Blanc 2011, garnatxa blanca passada per bóta que ens regala una boca glicèrica, notes fumades, fruita, mineralitat i complexitat. Garnatxa blanca de la Terra Alta una aposta segura. "Aquest blanc és dels meus!"
Obríem el Tast&Raïms Autòcotns amb un Josep Foraster Blanc del Coster 2012 i el seu 90% de Macabeu de vinya vella amb un toc de Garnatxa blanca de vinya jove. Fruita al nas i en boca dolçor i acidesa. El sol lluia i els vins també. "Que fresc, té molta fruita!"
A continuació un Rupestris 2011 de Pardas una festa de xarel·los i malvasia, gras i amb una acidesa molt golosa. Anàvem complicant les explicacions amb el treball de mares i els ous de ciment de Pardas. Primeres rialles i encara no havia aparescut el Senglar. Tampoc vam oblidar-nos de mencionar el Collita Roja i Miller's Crossing. "Quina acidesa!", "Al nas no diu gaire, però en boca que intens!"
Després de Conca de Barberà i Penedès, visitàvem la Terra Alta per tastar la complexitat del Via Edetana Blanc 2011, garnatxa blanca passada per bóta que ens regala una boca glicèrica, notes fumades, fruita, mineralitat i complexitat. Garnatxa blanca de la Terra Alta una aposta segura. "Aquest blanc és dels meus!"
El primer vi negre un Heus 2012.de la Vinyeta. Hi vam trobar de tot, estava esplèndid "Tens raó quina cirera!", "I el iogurt que deies, hi és tot!" Està evolucionant de manera magnífica.
Tornem a la Conca de Barberà per tastar el Trepat 100% del Petit Carlania, de Sònia Gomà i Jordi Miró. Elegant, lleuger, però intens, persistent amb una acidesa sorprenent per un vi negre. Trepat Fosc, veritat clara, golós, juganer. "Jo soc de blancs però aquest vi negre és diferent! En queda més?" Acabaven d'incorporar un raïm a la seva vida. D'això es tracta.
Cap a l'Empordà un altre cop per tastar una de les sensacions de l'any el Tocat de l'Ala 2011 de Toni Coca i Roig i Parals. Un vi amb molta vida pel davant que ja ens dóna alegries i un cupatge de garnatxa i carinyena que ens donarà molt plaer. A taula moltes rialles fent jocs amb el nom del vi i l'enòleg. "A mí em van els vins com aquests!"
Més Terra alta per trobar-nos amb la garnatxa peluda de l'Edetària 2009, top del celler i vi de guarda que amb els seus 18 mesos de bóta, té un futur inmillorable i un present ja esplèndid. "És que aquest és molt elegant!", "M'agrada molt la garnatxa peluda!"
Tancàvem el Tast amb copes plenes del Rosat Brut de Trepat de Carles Andreu, perles roses que lluien d'allò sota la llum d'abril. Un bon fi de festa. Beníssim!!!!!!!!!
A taula moltes preguntes sobre vins i vinifacions, records de viatges a Napa Valley i Nova Zelanda, capítol llarg dedicat al vins de Mallorca, Força Callet!, i moltes ganes de gaudir de bons vins i d'una companyia magnífica.Gràcies per haver-m'hi convidat
Salut i fins aviat!
Tornem a la Conca de Barberà per tastar el Trepat 100% del Petit Carlania, de Sònia Gomà i Jordi Miró. Elegant, lleuger, però intens, persistent amb una acidesa sorprenent per un vi negre. Trepat Fosc, veritat clara, golós, juganer. "Jo soc de blancs però aquest vi negre és diferent! En queda més?" Acabaven d'incorporar un raïm a la seva vida. D'això es tracta.
Cap a l'Empordà un altre cop per tastar una de les sensacions de l'any el Tocat de l'Ala 2011 de Toni Coca i Roig i Parals. Un vi amb molta vida pel davant que ja ens dóna alegries i un cupatge de garnatxa i carinyena que ens donarà molt plaer. A taula moltes rialles fent jocs amb el nom del vi i l'enòleg. "A mí em van els vins com aquests!"
Més Terra alta per trobar-nos amb la garnatxa peluda de l'Edetària 2009, top del celler i vi de guarda que amb els seus 18 mesos de bóta, té un futur inmillorable i un present ja esplèndid. "És que aquest és molt elegant!", "M'agrada molt la garnatxa peluda!"
Tancàvem el Tast amb copes plenes del Rosat Brut de Trepat de Carles Andreu, perles roses que lluien d'allò sota la llum d'abril. Un bon fi de festa. Beníssim!!!!!!!!!
A taula moltes preguntes sobre vins i vinifacions, records de viatges a Napa Valley i Nova Zelanda, capítol llarg dedicat al vins de Mallorca, Força Callet!, i moltes ganes de gaudir de bons vins i d'una companyia magnífica.Gràcies per haver-m'hi convidat
Salut i fins aviat!
RSS Feed