Divendres passat vam ser al Restaurant El Turó per fer una altre Tast&Sopar. La DO Tarragona va tenir un gran protagonisme, més ben dit productes relacionats amb el vi i elaborats a les terres de Tarragona. Aviat ho entendreu.
Vam començar tastant un Vermut Yzaguirre Reserva, reivindicant la tradició del vermut de Reus, antic destí de molt del vi que es vinificava a la zona. Excel·lent, suau, saborós i amb un punt d'envelliment. Va volar!
Continuàvem amb un dels grans vins que es fan a la DO Tarragona, però que no surt com a vi de la DO. Parlo del Camí de la Font 2011, el MAcabeu d'Oriol Pérez de Tudela que fa amb el raïm de les vinyes de Tiet Pere a Vilabella. Potent, molt untuós, amb un punt d'evolució que et parla de la sinceritat amb que ha estat elaborat. A taula cares de sorpresa i satisfacció. Tenim moltes ganes de tastar el 2012, per quan Oriol?
Canvi de DO, tocaven bombolles una Brut Nature, fresc i jovenet del Celler Rovira Baqués. Jove, fruitós i amb una bombolla agradable. Un cava d'aquells que treu la set. Vam parlar a fons de segones fermentacions, licors de tiratge i d'expedició, i encara més d'envelliments i mides de les bombolles.
Més cava ara una rosat, quin? ... Ja sabeu que tinc debilitat pel Rosat de Trepat Brut de Carles Andreu. La màgia va tornar a funcionar, les perles roses van captivar tothom una altre volta.
Agustí Torelló Mata va posar el Brut Nature Gran Reserva del 2008 a taula. Bombolla petita, elegant, sec i amb una bona acidesa. Oi que ja sabeu que també va triomfar?
Tocava tastar l'essència del Priorat i per fer-ho res millor que un Nita 2010 de Meritxell Pallejà una de les portes d'entrada a la licorella, la garnatxa i la carinyena de vinyes velles. Mineralitat, potència i tipicitat prioratina.
L'Embruix 2009 de Vall Llach va servir la resta del Priorat a les copes. Una bóta perfectament integrada en un vi que no amaga res, ni la fruita confitada, ni la mineralitat. Estructurat, golós i potent d'aquí un parell d'anys encara serà millor. amb ell les històries prioratines dels fantàstics del Priorat van sortir a taula, junt amb els preus dels vins, i els vins que mai no tastarem. I evidentment l'amic Jordi Aixalà i els seus Destrankis també hi van treure el nas.
Tancàvem el tast amb un Vi de Misa de De Muller que amb la seva gama de dolços diginifica els vins de la DO Tarragona. Les conyes dels vins pontificis van fer riure als assistents i tots van coincidir que si a l'esglèsia en donessin d'aquest vi la gent faria cua. A taula va convertir a més d'un.
A mesura que anàvem tastant vins anaven sortint els plats del Turó. bon ritme i bones menges. En acabar aplaudiments per tothom i ja feien la reserva per la 4a Etapa: DO Conca de Barberà, DO Penedès i DO Terra Alta.
Acabarem ben amunt, oi?
Vam començar tastant un Vermut Yzaguirre Reserva, reivindicant la tradició del vermut de Reus, antic destí de molt del vi que es vinificava a la zona. Excel·lent, suau, saborós i amb un punt d'envelliment. Va volar!
Continuàvem amb un dels grans vins que es fan a la DO Tarragona, però que no surt com a vi de la DO. Parlo del Camí de la Font 2011, el MAcabeu d'Oriol Pérez de Tudela que fa amb el raïm de les vinyes de Tiet Pere a Vilabella. Potent, molt untuós, amb un punt d'evolució que et parla de la sinceritat amb que ha estat elaborat. A taula cares de sorpresa i satisfacció. Tenim moltes ganes de tastar el 2012, per quan Oriol?
Canvi de DO, tocaven bombolles una Brut Nature, fresc i jovenet del Celler Rovira Baqués. Jove, fruitós i amb una bombolla agradable. Un cava d'aquells que treu la set. Vam parlar a fons de segones fermentacions, licors de tiratge i d'expedició, i encara més d'envelliments i mides de les bombolles.
Més cava ara una rosat, quin? ... Ja sabeu que tinc debilitat pel Rosat de Trepat Brut de Carles Andreu. La màgia va tornar a funcionar, les perles roses van captivar tothom una altre volta.
Agustí Torelló Mata va posar el Brut Nature Gran Reserva del 2008 a taula. Bombolla petita, elegant, sec i amb una bona acidesa. Oi que ja sabeu que també va triomfar?
Tocava tastar l'essència del Priorat i per fer-ho res millor que un Nita 2010 de Meritxell Pallejà una de les portes d'entrada a la licorella, la garnatxa i la carinyena de vinyes velles. Mineralitat, potència i tipicitat prioratina.
L'Embruix 2009 de Vall Llach va servir la resta del Priorat a les copes. Una bóta perfectament integrada en un vi que no amaga res, ni la fruita confitada, ni la mineralitat. Estructurat, golós i potent d'aquí un parell d'anys encara serà millor. amb ell les històries prioratines dels fantàstics del Priorat van sortir a taula, junt amb els preus dels vins, i els vins que mai no tastarem. I evidentment l'amic Jordi Aixalà i els seus Destrankis també hi van treure el nas.
Tancàvem el tast amb un Vi de Misa de De Muller que amb la seva gama de dolços diginifica els vins de la DO Tarragona. Les conyes dels vins pontificis van fer riure als assistents i tots van coincidir que si a l'esglèsia en donessin d'aquest vi la gent faria cua. A taula va convertir a més d'un.
A mesura que anàvem tastant vins anaven sortint els plats del Turó. bon ritme i bones menges. En acabar aplaudiments per tothom i ja feien la reserva per la 4a Etapa: DO Conca de Barberà, DO Penedès i DO Terra Alta.
Acabarem ben amunt, oi?
RSS Feed
