Tarda de garnatxes al Club del cep.
Tast cel.lebrat el 28 de gener del 2012
Amb algun canvi de darrera hora Tast&Casa va presentar una mostra de garnatxes. La nostra intenció era fer una panoràmica d’un dels raïms més plantat arreu del mon i el més plantat a l’Estat. La proposta passava per tastar les tres varietats de garnatxa negra que tenim: garnatxa negra comuna, garnatxa peluda i garnatxa titntorera.
Buscavem els trets comuns amb vins del Priorat, Montsant, Navarra, Almansa, Campo de Borja i Borgonya. Hi vam quedar sorpresos de la gran varietat i qualitat que aquest raïm dóna en les diferents zones. Visca la diferència.
Ara els vins per l’ordre que els vam prendre:
La Guinardera 2007, garnatxa negra 100%, Celler Balaguer i Cabré, DOQ Priorat. Laca i pedra calenta del Priorat, en boca més nineral que llaminer. Una bona obertura, el camí estava marcat.
Santa Cruz de Artazu 2009, garnatxa negra 100%, Artadi, DO Navarra. Fruita vermella taní jove per una garnatxa d’inerior, fresca i gran potencial d’envelliment. El mestratge d’Artadi no canvia, només es trasllada de DO.
Teixar 2008, garnatxa peluda 100%, Vinyes Doménech, DO Montsant. Diuen que la garnatxa peluda és la més aromàtica, en aquest vi hi trobem bosc, garriga, romaní … Bota molt respectuosa que permet al vi expresar-se amb plenitud. Fantàstic i diuen que el Teixar 2009 encara és millor. Ens haurem de posar les piles.
Alaya 2009, garnatxa tintorera 100%, Bodega Orowines, DO Almansa. Anomenada tintorera perquè la polpa és roja, és la més potent. Al nas i fins aquest moment és la que ens ha donat notes més típiques xocalata i molta dolçor; en boca golositat màxima i una estrucutura tremenda sense ser agresiva. Un vi molt cal•lid per ser elaborat a gairebé 1.000 d’alçada. Els monastrells d’Orowines, Clios i Nidos, li deuen haver enganxat alguna cosa aquest vi. Un descobriment espectacular.
Escurçons 2008, garnatxa negra 90% i 10% sirà, Celler Mas Martinet, DOQ Priorat. Encara estem buscant el sirà, la força de la garnatxa i la licorella, fan d’aquest vi un prodigi de concentració i elegància. Glop suau i saborós que en els postgust torna immens i contundent. Rendim pleitesía als Escurçons i al savoir faire de José Luis i Sara Pérez.
Altos del Moncayo 2008, garnatxa 100%, Bodegas Borsao, DO Campo de Borja. La tradició i la grandesa d’una varietat i una DO que n’ha fet bandera. La segona DO més beguda als USA després de la Rioja. Toffe, cafè i taní madur, combinats amb una estructura excepcional. Un vi gran, molt gran.
Clos Saint Jean 2008, garnatxa 90% i sirà 10 %, Chateauneuff du Pape. Elegància I suavitat en un estil de vi completament different. Dolç i especiat, lleuger i llarg molt llarg. Els Borgonyes són una altra cosa i en vins com aquest es nota.
Set vins per aprofundir en una varietat, la garnatxa, que ens deixa encisats en la seva versabilitat i capacitat d’adaptació a climes i terrers.
Feia temps que no bevíem tants vins excepcionals seguits. Van ser tres hores intenssissimes i ens hauria agradat que duressin molt més.
Salut i Garnatxa,
Tast cel.lebrat el 28 de gener del 2012
Amb algun canvi de darrera hora Tast&Casa va presentar una mostra de garnatxes. La nostra intenció era fer una panoràmica d’un dels raïms més plantat arreu del mon i el més plantat a l’Estat. La proposta passava per tastar les tres varietats de garnatxa negra que tenim: garnatxa negra comuna, garnatxa peluda i garnatxa titntorera.
Buscavem els trets comuns amb vins del Priorat, Montsant, Navarra, Almansa, Campo de Borja i Borgonya. Hi vam quedar sorpresos de la gran varietat i qualitat que aquest raïm dóna en les diferents zones. Visca la diferència.
Ara els vins per l’ordre que els vam prendre:
La Guinardera 2007, garnatxa negra 100%, Celler Balaguer i Cabré, DOQ Priorat. Laca i pedra calenta del Priorat, en boca més nineral que llaminer. Una bona obertura, el camí estava marcat.
Santa Cruz de Artazu 2009, garnatxa negra 100%, Artadi, DO Navarra. Fruita vermella taní jove per una garnatxa d’inerior, fresca i gran potencial d’envelliment. El mestratge d’Artadi no canvia, només es trasllada de DO.
Teixar 2008, garnatxa peluda 100%, Vinyes Doménech, DO Montsant. Diuen que la garnatxa peluda és la més aromàtica, en aquest vi hi trobem bosc, garriga, romaní … Bota molt respectuosa que permet al vi expresar-se amb plenitud. Fantàstic i diuen que el Teixar 2009 encara és millor. Ens haurem de posar les piles.
Alaya 2009, garnatxa tintorera 100%, Bodega Orowines, DO Almansa. Anomenada tintorera perquè la polpa és roja, és la més potent. Al nas i fins aquest moment és la que ens ha donat notes més típiques xocalata i molta dolçor; en boca golositat màxima i una estrucutura tremenda sense ser agresiva. Un vi molt cal•lid per ser elaborat a gairebé 1.000 d’alçada. Els monastrells d’Orowines, Clios i Nidos, li deuen haver enganxat alguna cosa aquest vi. Un descobriment espectacular.
Escurçons 2008, garnatxa negra 90% i 10% sirà, Celler Mas Martinet, DOQ Priorat. Encara estem buscant el sirà, la força de la garnatxa i la licorella, fan d’aquest vi un prodigi de concentració i elegància. Glop suau i saborós que en els postgust torna immens i contundent. Rendim pleitesía als Escurçons i al savoir faire de José Luis i Sara Pérez.
Altos del Moncayo 2008, garnatxa 100%, Bodegas Borsao, DO Campo de Borja. La tradició i la grandesa d’una varietat i una DO que n’ha fet bandera. La segona DO més beguda als USA després de la Rioja. Toffe, cafè i taní madur, combinats amb una estructura excepcional. Un vi gran, molt gran.
Clos Saint Jean 2008, garnatxa 90% i sirà 10 %, Chateauneuff du Pape. Elegància I suavitat en un estil de vi completament different. Dolç i especiat, lleuger i llarg molt llarg. Els Borgonyes són una altra cosa i en vins com aquest es nota.
Set vins per aprofundir en una varietat, la garnatxa, que ens deixa encisats en la seva versabilitat i capacitat d’adaptació a climes i terrers.
Feia temps que no bevíem tants vins excepcionals seguits. Van ser tres hores intenssissimes i ens hauria agradat que duressin molt més.
Salut i Garnatxa,
RSS Feed
